En condicional

A la tauleta de nit

encondicional — Sun, 18 May 2008 15:33:21 +0000

Com gairebé sempre, se m’acumula la feina. Tinc una pila de llibres a la tauleta de nit. Sóc poc disciplinat: sé que hauria de llegir-los d’un en un, però no puc evitar començar-ne un quants a la vegada i anar simultanejant les lectures. Ara mateix, això és el que hi ha a la meva tauleta de nit:

‘El juego del Ángel’, Carlos Ruiz Zafón (sí, ho confesso, vaig cedir a l’operació de màrketing!)
‘El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo’, Núria Almirón i Josep Manuel Jarque.
‘La balada del café triste’, Carson McCullers.
‘Tom Waits. Conversaciones, entrevistas y opiniones’, Mac Montandon.
‘Mil cretins’, Quim Monzó.

Nits de micròfon

encondicional — Sun, 18 May 2008 15:19:35 +0000

Treballar a les nits a la ràdio té una màgia especial. La redacció és un desert. No hi ha les corredisses i l’estrès de la resta de la jornada. El ritme és tot un altre. De vegades penses que no hi ha ningú a l’altra banda. A les 4 de la matinada, com pot ser que algú m’escolti? Però sempre hi ha algú. Sempre. Un oient amagat a la foscor de la seva habitació, per exemple, o conduint d’un lloc a l’altre i buscant companyia o distracció, o fent una pausa abans de posar al forn el pa. Les notícies van passant, gairebé te les saps de memòria. De sobte es produeixen novetats: a Lima, a Pequín, a Washington. Allà el món està despert. Arriben teletips en anglès i en francès. La CNN emet un debat -l’enèssim- entre Obama i Clinton. El 3/24 ja comença a repetir blocs en diferit. Arriben els primers diaris: has vist quina portada treu La Vanguardia? I de sobte ja són les 6 del matí i a la Diagonal el trànsit torna a animar-se. El sol treu el nas i la redacció s’omple a poc a poc. És el final del dia, per a mi. Torno a casa amb el tren i, abans d’anar al llit, passo pel forn i compro esmorzar. El croissant que em cruspiré també l’ha fet algú que passa les nits en blanc. Solidaritat entre noctàmbuls.

Primera plana

encondicional — Sat, 17 May 2008 17:45:04 +0000

Les coses realment importants mai no sortiran publicades en primera pàgina. Per exemple, quan un gat et somriu i fuig. Això no és ni un breu a la secció de Societat. O quan sents una conversa dels veïns a través del mur i descobreixes que parlen d’amor, a la seva manera. De si anar al súper o a passejar. Això no mereix una columna. O quan la pluja ja ha escampat i, si pares bé l’orella, sents el ritme sincopat de les gotes suïcides que es despengen dels edificis i s’esclafen contra el terra. Us imagineu obrir un informatiu amb això? No, jo tampoc. Quina llàstima.

Una veu anacrònica

encondicional — Sat, 17 May 2008 17:20:15 +0000

Es diu Jimmy Scott. ‘Little’ Jimmy Scott quan puja als escenaris. Té 83 anys. I està en forma. Una estranya malaltia va aturar-li el creixement quan encara era un adolescent. La seva veu pertany encara a aquell nen. Ara és un vell amb una veu anacrònica… una delícia. Us en deixo un tast perquè el veieu i l’escolteu:

Amb tots vostès…

encondicional — Sat, 17 May 2008 15:07:08 +0000

Hola! Benvinguts al bloc enCondicional. Els periodistes estem acostumats a sentir que els personatges de l’actualitat afirmen, asseguren, mantenen, neguen, desmenteixen, subratllen… Jo reivindico el condicional. El “què passaria si…?”. La incertesa. El dubte abans que la certitud. La mirada complexa, com la del mestre Beckett: